Venid, que ya está todo preparado. Lc 14, 17.
12
FEB
2017

L'actulitat de la vida monàstica

L'actulitat de la vida monàstica


L’actualitat de la vida monàstica

Acabem de viure, amb tres germanes del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, una jornada monàstica. Na Catalina, na Griselda i na Roser ens han mostrat algunes de les eines que elles, quotidianament, realitzen per tal de deixar-se agafar per Déu.

Sí! Déu és el primer interessat a comunicar-te el seu alè de vida. En Ell vivim, ens movem i som. No es tracta tant de trobar-lo, sinó de prendre consciència des del cos i des del cor que ja vivim units a Ell.

Tastàrem el silenci contemplatiu, i ens regalà sensacions i emocions noves… Hi va haver vivències que necessitaren una nova comprensió. Ja que les velles idees se sentien remogudes, o s’inquietaven… des del fons d’un mateix sorgia la pregunta: serà ver que ja vivim amb Tu? Et sent present i no entenc què ha passat, Senyor?

Férem la Lectio divina: ens ajuda a entendre el text sagrat; a comprendre el que Déu me diu, a mi mateix; m’ajuda a entrar en diàleg amb Déu…. A poc a poc les lletres, amb l’ajuda de l’Esperit es tornaren vida. Per uns foren foc per a l’ànima, per a uns altres bàlsam o inquietud. A cadascú Déu li donà el que necessitava en aquell moment.

Pregàrem i aprofundírem el llibre dels salms. Els salms són com l’antivirus, ens mostren la realitat i com s’han relacionat els nostres pares amb Déu, què li han expressat: alabança, queixa, gratitud, petició… Sempre de tu a Tu, amb realisme i honestedat! Als que viuen als núvols els convida a baixar i encarnar-se. Als que han fet de les clavegueres la seva casa, els ajuda a enlairar-se fins a tornar a recuperar la vida sobre la terra. I així la humiliat – realitat s’imposa. I en ella hi trobem la seva extraordinarietat: ho descobrim tot com a regal de Déu, que ens convida a viure confiadament la vida.

La litúrgia, i en especial l’Eucaristia: acció de Déu que amb i des de la fe ens toca el cor, ens fa veure la realitat amb els ulls de Déu, ens transforma salvant-nos i ens convida a una nova acció, ens uneix en fraternitat…

Espero que, a través d’aquest testimoniatge, la “boca se't faci aigua” i la fam de Déu et mogui a visitar-les. Recorda que elles no tenen el menjar per saciar-te!

És Déu que te va donar el menjar en el si de la teva mare. En el moment que fóres engendrat, quan pare i mare es disposaren amb amor a Déu, perquè Ell fés de tu una realitat.

És Déu que te'l dóna avui de menjar, en la realitat actual que vius, a través dels sagraments que participes, en el llibre que torna Paraula viva de Déu per tal de comunicar el seu voler.

Feliç diumenge!

 


L'actulitat de la vida monàstica

2 comentarios

Escrito por Lluïsa el 13/02/2017 a las 20:26

Gràcies per explicar-ho i pel vídeo, és una pena no haver pogut viure-ho...

Escrito por Carlos PN el 13/02/2017 a las 12:11

Evocar la imagen de un monasterio. de un convento, nos trae un sentimiento de paz, de sosiego y casi de intemporalidad. Yo los veo como islas en medio de la tempestad, de la globalización, de los cambios sociales y politicos que cada vez se producen de forma mas acelerada. Ayer pudimos disfrutar de su cara humana, la amable presencia de las tres hermanas fue un reflejo de humildad, hermandad, ternura y sensibilidad. Precisamente esa sensibilidad hizo que los temas que estaba previsto tratar en catalan, se hicieran en castellano. Fué un esfuerzo que hicieron y que agradecimos de todo corazón los castellano-parlantes que asistimos a esta grata y provechosa reunión. Nos han dejado un entrañable recuerdo. ¡Gracias hermanas!

Escribir un comentario

No se aceptan los comentarios ajenos al tema, sin sentido, repetidos o que contengan publicidad o spam. Tampoco comentarios insultantes, blasfemos o que inciten a la violencia, discriminación o a cualesquiera otros actos contrarios a la legislación española, así como aquéllos que contengan ataques o insultos a los otros comentaristas.

Página web desarrollada con el sistema de Ecclesiared